corn snakes2424

L'Arxiu Històric de Barcelona exposa fins al 30 d'abril un recull de cartes de restaurants datades des de l'any 1880 i fins el 1980. S'hi troben menús de tot tipus: marcats per la Guerra Civil Espanyola, firmats per personatges emblemàtics de l'època, en francès o anglès i dissenyats amb formes curioses. Més informació a: http://ves.bcn.cat/lavex

L’Eusebi va dedicar els seus últims 20 anys de vida a omplir la Vila del seu art, iniciat després de jubilar-se. Més informació: http://ves.bcn.cat/zhtmi

Elisa Durán, directora general adjunta de la Fundació Bancària ”la Caixa”

La mostra permet fer un recorregut pel passat, el present i el futur de la tecnologia robòtica des d’àmbits tan diversos com la medicina, l’ètica, la recerca, la història i, també, l’art i la literatura.

La història de la humanitat va íntimament lligada al desenvolupament de les màquines. Des que els nostres avantpassats van fabricar les primeres eines lítiques, els humans han anat desenvolupant estris de tota mena que han permès dur a terme tasques abans impensables.

Actualment, les màquines ens envolten, ens serveixen per comunicar-nos i per fer-nos la vida més fàcil. Fins i tot són part del nostre cos, fins al punt que poden substituir òrgans tan vitals com el cor. Tot i que cada vegada tendim a ser més biònics, ens arribarem a fusionar algun dia amb les màquines? Aquesta fusió és una de les àrees més fascinants de la recerca moderna. Una ciència en plena expansió i amb un futur incert.

La intel·ligència artificial (IA) ofereix un món inimaginable de possibilitats, però alhora obre la porta a molts interrogants encara per resoldre. Fins a quin punt som compatibles humans i màquines? Els éssers resultants són un concepte aterridor o un pas en l’evolució humana? Aquestes són només dues preguntes d’un gran debat sobre un tema que genera controvèrsia. L’exposició pretén reflexionar també sobre el desenvolupament de la IA, que esdevindrà transcendental per a la humanitat al llarg del segle XXI.

La mostra acull un centenar d’objectes, peces històriques i robots que narren la història de la relació entre els humans i les màquines. El públic també hi trobarà l’Ada i en Charles, robots humanoides que el guiaran per l’exposició. Els visitants es podran sorprendre en veure que un braç robòtic aixeca un cotxe, en una demostració d’una gran fortalesa, i alhora manipula delicadament un petit mecanisme. Igualment, podran posar a prova la seva agilitat mental jugant amb robots al tres en ratlla o al Memory, i gaudir d’una conversa amb una planta, gràcies a la IA.

Robots. Els humans i les màquines és una coproducció internacional entre el Museu Federal de Seguretat i Salut en el Treball i la Indústria d’Alemanya DASA (Dortmund), el Parc de les Ciències de Granada i la Fundació Bancària ”la Caixa”, i s’exhibirà fins al 31 de gener de 2019.

Més informació a http://premsa.lacaixa.es/obrasocial

Des que fa quinze anys es va inaugurar, CosmoCaixa s’ha consolidat com el primer museu de la ciència d’Espanya i un dels més destacats d’Europa. Al llarg de la seva història, ha acostat la ciència a 11,7 milions de persones, i el 2018 va batre el seu propi rècord de públic, amb més d’un milió de visitants. Ara, per respondre als nous reptes, ha remodelat la sala permanent i es projecta com un dels museus més moderns del món.


Al llarg de 3.500 metres quadrats, la sala Univers permet fer un viatge apassionant per la ciència, des del Big Bang fins a les últimes fronteres del coneixement. El recorregut estimula la curiositat dels visitants a partir d’experiències interactives, objectes reals i reproduccions científiques i artístiques de màxima qualitat.

Més informació sobre la Sala Univers a CosmoCaixa Barcelona: https://premsa.lacaixa.es/obrasocial/

Elisa Durán, directora general adjunta de la Fundació Bancària ”la Caixa”; Jordi Portabella, director de l’Àrea de Divulgació Científica i CosmoCaixa, i Lluís Noguera, director de CosmoCaixa, han presentat aquest matí a CosmoCaixa l’exposició Tintín i la Lluna. Cinquanta anys de la primera expedició tripulada.

La mostra permet fer un viatge a una de les grans efemèrides de la conquesta de l’espai i remuntar-se al 20 de juliol de 1969, quan per primera vegada l’home va arribar a la Lluna a bord de la nau Apollo 11. Un dia després, Neil Armstrong va fer els primers passos sobre la superfície lunar i va pronunciar la frase històrica: «És un petit pas per a un home, però un gran salt per a la humanitat». L’esdeveniment va ser rebut al centre de control i retransmès arreu del món.

Setze anys abans, però, Tintín s’havia avançat dient aquestes paraules: «Ja hi sóc! He fet uns quants passos! Segurament, per primera vegada en la història de la humanitat, s’ha caminat damunt la Lluna».

En el món de la ciència-ficció, Hergé havia preparat el viatge a la Lluna gairebé vint anys abans, publicant dos títols mítics, Objectiu: la Lluna i Hem caminat damunt la Lluna, que van veure la llum a la revista Tintín entre 1950 i 1953. I és que, tot sovint, la ciència-ficció i la realitat es relacionen en diferents moments de la història, com es podrà veure en l’exposició. El còmic i la història de la cursa espacial es donen la mà per explicar un dels esdeveniments més significatius de la història de la humanitat i la tecnologia: l’arribada de l’home a la Lluna.

El coet de Tintín dona la benvinguda als visitants, que podran seguir el fil conductor del procés de creació que feia Hergé en les seves obres. Constitueixen l’altra part de la mostra diversos mòduls interactius com el simulador del llançament d’un coet, o la rèplica del comandament del mòdul lunar; i documents sonors i gràfics sobre el projecte Apollo 11 abans, durant i després de l’arribada a aquest satèl·lit, i el que això va significar per al progrés de la societat i de les ciències de l’espai.

El recorregut s’inicia amb l’observació de la Lluna per Galileu, fins que per fi l’home va poder deixar la seva petjada al satèl·lit, moment clau en la història de la conquesta de l’espai que va permetre tenir una altra visió de la Terra i de l’espai.

Mes informació a http://premsa.lacaixa.es/obrasocial